El proceso de Kafka y Welles como gestos de
rebeldía de
Las puertas del poder, editat per Luces de Gálibo (Gorbs Edicions) analitza un problema bàsic en la nostra cibersocietat (amb el seu canvi climàtic, la seva crisi sistèmica, la seva tirania financera i la seva depressiva recessió) és la limitació de la capacitat de decisió personal, a dominar una implacable autoritat difusa que no assumeix els seus errors, mentre la seva política del por ens considera culpables en potència.
El poder ens atrapa, i aquí obrim la porta de la seva manifestació pel cinema. Entre les maneres de representació del poder, s'aborda el gènere fílmic de processos judicials o cinema de judicis, aprofundint en un dels seus reflexos més significatius, El procés, dirigit el 1962 per Orson Welles, on l'espectador s'identifica amb el angoixat senyor K . en la seva lluita contra el corrupte sistema judicial que el processa sense motiu. Aquest màgic film de simbòlica bellesa visual es contrasta amb l'enigmàtica novel · la (1915) de Franz Kafka adaptada.
Demetrio-Enrique Brisset (l'Havana, 1946) és catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Màlaga. Especialista en cinema, antropologia visual i rituals festius, va treballar com a periodista, fotògraf de premsa i fotomontatgista (1971-1984) i ha estat realitzador de vídeos etnològics (1985-2007). Ha publicat diversos llibres i articles relacionats amb la imatge.
Desembre 2012