La reina faraó de Montse Segura és
una novel·la juvenil que s’emmarca en el gènere d’aventures més clàssic però
que, alhora, defuig els estereotips típics dels misteris egipcis.
S’insereix plenament en el gènere d’aventures i concretament de les que
tenen com a escenari l’Egipte dels primers decennis del segle XX, uns moments
de gran expectació general per les troballes arqueològiques de l’època antiga
que es descobriren aleshores. Aquestes primeres descobertes es presentaren
mediàticament a Occident envoltades de misteri i exotisme. Es creà així un
subgènere literari (amb el seu equivalent cinematogràfic) que encara avui
desperta una innegable fascinació.
Lluny dels exponents més fantasiosos,
la narració de Segura es manté en uns paràmetres de realisme i versemblança,
sense que això faci minvar, el més mínim, la intriga i l’interès del lector. Aquesta
opció per una narració continguda es fa evident tant pel que fa a la
trama i als personatges, com pel que fa a les referències històriques de
l’Antic Egipte que hi trobem i que constitueixen el nervi de la història
explicada. En aquest darrer sentit, es fa palès l’esforç de l’autora per
documentar-se bé i per cenyir-se al que va ser la realitat històrica de
l’Egipte dels faraons. Sap, doncs, despertar l’interès sense haver de recórrer
a una història fantasiosa ni als misteris sobrenaturals ni res de tot això. El
mateix es pot dir dels personatges. Procura que els seus protagonistes tinguin gruix
literari, que no siguin mers estereotips, que posseeixin una biografia
pròpia i que, fins i tot, siguin vulnerables...
Enric
Pujol