Ales
Negres i Xampinyons. Bombardeigs i Refugis. Figueres 1936 – 1939, escrit per David García Algilaga, és
un treball d’investigació històrica al voltant dels atacs aeris patits per la
capital empordanesa durant la Guerra Civil espanyola i la defensa passiva, i
activa, que es va desenvolupar per defensar-se dels mateixos.
Aquesta obra ha estat construïda sobre
dos pilars mestres, els bombardeigs i els refugis, els quals han estat
reforçats per altres secundaris que ajuden a contextualitzar els fets en el
marc de la Guerra Civil i entendre els esdeveniments amb la màxima informació
possible.
Aquest episodi històric necessitava
una revisió i un estudi exhaustiu per poder ser llegit, entès, difós, i
recordat amb les garanties d’objectivitat i rigorositat que el tema requereix.
Ales
Negres i Xampinyons surt a la llum per esdevenir aquesta obra de referència
i consulta que Figueres i l’Alt Empordà necessitava. Però
no aspira només a ser una obra local, sinó que vol que serveixi per construir
altres obres de magnitud diversa i així contribuir a què, amb les noves
investigacions, tinguem una visió més clara i completa del que va succeir
durant aquells anys de conflicte.
Continuació lògica de Tocant el cel. Historia de l’aeronàutica
empordanesa 1912 – 1936, Ales Negres i Xampinyons apareix 75 anys després
del final d’aquella guerra de la qual tant es parla, però de la què tant es
desconeix. Desitgem que aquest treball hagi arribat a temps de rescatar
històries que s’haurien perdut i que, d’aquesta manera, ens ajuden a entendre
molt millor aquell temps en què uns llançaven bombes des de l’aire i altres
buscaven refugi sota terra.
David García Algilaga (Figueres, 1978). Empordanès,
llicenciat en Història, pilot privat d'avió, membre del GRAG (Grup de Recerca
de l’Aviació a Girona) i aprenent d'horticultor. Articulista esporàdic del
setmanari Empordà i del diari digital
empordanès ENCESA, autor del capítol
"Presidi colonial a Figueres. Els Ñàñigos" a Presons i
Castell. Figueres, i del llibre Tocant el cel. Història de l'aeronàutica
empordanesa 1912-1936.
La seva intenció és
oferir als nens i nenes un viatge al món dels somnis a través dels països més
llunyans i més propers i on podran gaudir de la riquesa de la diversitat
cultural, tan a través de les il·lustracions com de l’àudio. A més, podran
identificar-se tan ells com a els seus amics i companys d’escola que venen de
diferents parts del món.
L’amant
catalana de Mussolini és una història de ficció ambientada en
temps de guerra i narrada de manera coral de la mà de dues dones, l’Anna
Quintana i la Teresa Roig. Elles seran les encarregades de descobrir al lector:
Qui fou l’amant catalana de Mussolini? 
Cada fotografia és el
producte d’un minuciós estudi per desenvolupar la tècnica adequada per
aconseguir l’objectiu proposat. I aquest estudi no només és el de tenir en
compte les característiques tècniques pròpies de fer cada fotografia, sinó,
també, el del seu enquadrament i, sobretot, la localització de cada indret, racó
o fragment de Girona que ha estat susceptible de ser fotografiat.
El
dia 11 de març es va fer la presentació oficial a la Catalunya Nord del llibre
i l'exposició de dibuixos Les fogueres del Pertús. Diari de l'evacuació
de Catalunya d'Àlvar
d'Orriols. Aquest acte es va portar a terme a la Casa de la Generalitat a
Perpinyà i va anar a càrrec de Josep Puigbert, director de la casa de la
Generalitat a Perpinyà; Lluís Duran, patrocinador i promotor del llibre; Didier
Damestoy d'Orriols nét i promotor de tota l'obra d'Àlvar d'Orriols i Carles B.
Gorbs, editor. 
Aquest
esdeveniment, realitzat a Perpinyà, va significar la presentació oficial a la
Catalunya Nord del llibre i de les il·lustracions incloses en el mateix llibre
de Les fogueres del Pertús,
una crònica autobiogràfica del mateix Orriols on narra el seu llarg i incert
viatge cap a l'exili l'any 1939.
El passat dia
18 de juliol, a l’Hotel Duran de Figueres, es va presentar el llibre Les fogueres del Pertús. Diari de
l’evacuació de Catalunya, d’Àlvar d’Orriols, i pròleg del conseller de
Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.
